Penses?

Si penses que dues dones o dos homes no es poden enamorar i desitjar-se, estàs reduint les formes d'estimar, i augmentant les formes d'odiar.

Si penses que un lloc ha de tenir una sola llengua, estàs reduint les formes d'expressar-se i per tant, les de pensar, i estàs augmentant les formes de no-pensar.

Si penses que l'ordre ha de venir de la ordre, estàs reduint-ho tot a la misèria i al gris, i augmentant les formes de ceguesa i infelicitat.

(No t'enganyes. Potser és més fàcil de pair, però l'ordre que ve de la uniformitat és sempre opressor, i sovint il·legítim. L'ordre, l'equilibri, la pau, han de venir del caos i del soroll. El crit que imposa el silenci és un crit de guerra. I si no penses això, ja te'n pots tornar per on has vingut, perquè la vida és una altra cosa.)